17 d’octubre de 2015

SUSAN GEORGE amb la campanya NO TTIP a la UNED de Vila-real






El CA. UNED de Vila-real va obrir el cicle de Conferències Blanques amb una magistral ponència de Susan George, en la qual va analitzar com el TTIP (el tractat de Comerç i Inversions que es negocia entre la UE i els EUA), pretén  posar-se per sobre de les lleis dels Estats, dotant de poders extraordinaris als inversors estrangers amb la finalitat d'assegurar-los l'obtenció de beneficis.


Acompanyada pels membres activistes de la Campanya NO al TTIP comarques de Castelló, va explicar com el TTIP podrà segrestar la democràcia a través de dos mecanismes: el ISDS, mecanisme de resolució arbitral de conflictes que els inversors esgrimeixen contra les actuacions normatives dels Estats receptors de la inversió, i el Consell de Cooperació Reguladora, òrgan multinacional, la finalitat del qual és harmonitzar les normes que regeixen en els diferents estats que són parts del tractat.


El primer (ISDS), permetrà als inversors estrangers demandar als Estats receptors de la inversió pel fet d'aprovar qualsevol disposició que puga suposar una reducció del seus beneficis, fins-i-tot de beneficis estimats o previstos . Aquestes demandes son interposades davant de tribunals arbitrals, constituïts ad hoc per membres de destacades firmes internacionals d'advocats especialitzats en temes d'inversions, i que són extraordinàriament cars (poden arribar a cobrar fins a 3.000 $ l'hora). Aquest tipus de demandes solen ser guanyades pels inversors multinacionals en un 70% dels casos, i les condemnes als Estats són indemnitzacions milionàries, com el cas de la multinacional sueca de l'energia, Vattenfall contra Alemanya, a la qual li ha reclamat 3.700 milions d'euros per pèrdues de guanys. Indemnitzacions que en cas de prosperar la demanda pagaran els contribuents amb els seus impostos.


El segon mecanisme, el Consell de Cooperació Reguladora, estaria encarregat de supervisar les polítiques públiques i impedir que els òrgans legislatius triats democràticament per la ciutadania legislen en contra dels interessos de les multinacionals. Així, els Ajuntaments veuran limitades la seua capacitat per a la contractació pública, les compres públiques i fins i tot l'elaboració de qualsevol norma de protecció a les persones i al medi ambient, davant l'amenaça de demandes multimilionàries.


A més, va advertir que el TTIP provocarà una important pèrdua de llocs de treball per a totes les parts afectades pel tractat, incloent als EUA, com ja ha passat amb el NAFTA (Tractat de comerç i inversions per a Amèrica del Nord), i especialment, aquestes pèrdues afectaran a l'agricultura  i les PIMES.


El TTIP podrà imposar la privatització dels serveis públics de forma irreversible, gràcies a les clàusules que conté aquest tractat, de manera que si en algun municipi es vol recuperar la gestió, per exemple, de l'aigua, açò no seria possible, si algun inversor estranger pretén quedar-se amb la concessió.


Amb tot i això, Susan ens va deixar un missatge ple d'esperança, perquè aquest tractat es pot parar. L'única cosa que hem de fer és informar del que és el tractat i el que hi pretén. Per açò és molt important, per la seua efectivitat, l'acció ciutadana ,com ja ho ha demostrat la iniciativa ciutadana europea contra l'aprovació del TTIP i la ratificació del CETA que en un any ha arreplegat més de tres milions de signatures.

Sandra Soutto. 


 




ATTAC, asociación sin ánimo de lucro, denuncia que el pasado 5 de noviembre fue publicada en el BOE la Ley 21/2014, de 4 de noviembre, por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, y la Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil, en virtud de la cual la reproducción total o parcial, así como la descarga del material de esta página es susceptible de ser gravado por un canon a cobrar por CEDRO, en contra de nuestra voluntad, y por tanto solicitamos su inmediata derogación.          
 
ATTAC Castelló no se identifica necesariamente con los contenidos publicados, excepto cuando son firmados por la propia organización.