30 de novembre de 2014

Convocatòria per una campanya contra els tractats TTIP, CETA i TiSA a Castelló.



La UE i els EEUU estan negociant d'esquena de la ciutadania un Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP en anglès), que suposarà no solament l'afebliment o l'eliminació de les normatives bàsiques europees en matèria de protecció laboral, sindical, alimentària, financeres, de propietat intel·lectual, socials i mediambientals, sinó un atemptat a la democràcia per part de les empreses multinacionals i transnacionals que pretenen assegurar els seus beneficis per sobre dels drets ciutadans i la conservació del medi ambient. I els drets humans de la ciutadania ja no significaran gens. Però és possible detenir-los, ja ho vam fer en 1998 quan la mobilització ciutadana mundial va impedir que se signarà l'Acord Multilateral d'Inversions (antecedent del TTIP a escala global).
Com el TTIP encara ha de ser acordat i ratificat pels estats afectats ATTAC PV- Castelló i CoopComUJI criden a les associacions, organitzacions polítiques, sindicals , socials i plataformes ciutadanes de la província de Castelló a formar un front actiu d'oposició a aquest i a altres tractats de similars característiques, com el CETA i el TiSA, i a col·laborar amb la resta de ciutats i regions de l'estat espanyol que ja ho han fet. Per aquest motiu, us convoquem per dimarts vinent dia 2 de desembre a les 19:00 h a la Sala de Graus de la Facultat de Ciències Humanes de la UJI (Av de Vicent Sos Baynat, s/n, 12071 Castelló de la Plana – Castelló).


Manifest NO al TTIP! 

Les persones, el medi ambient i la democràcia abans que els beneficis i els drets de les empreses transnacionals i multinacionals


1 . Qui som?
Som una campanya formada per organitzacions de la societat civil que comparteixen una profunda preocupació per les diverses amenaces que planteja l’Associació Transatlàntica de Comerç i Inversió entre l’Unió Europea i els Estats Units d’Amèrica, coneguda per les sigles en anglès TTIP (Transatlantic Trade and Investment Partnership) i el l’Acord Integral de Economia i Comerç entre l’Unió Europa i el Canada (Comprehensive Economic and Trade Agreement, conegut per les sigles CETA). Representem interessos públics molts diversos, incloent la protecció del medi ambient, la salut pública, l'agricultura, els drets del consumidor i la protecció de les normes alimentàries i agrícoles, el benestar animal, les normes socials i laborals, els drets dels treballadors, els drets de les dones, l'accés públic a la informació i els drets digitals i la defensa de serveis públics essencials com l'educació i el control públic i social dels sistemes financers, entre d'altres.

Tenim el ferm compromís de rebutjar les actuals negociacions sobre el TTIP, per tal de garantir un debat polític transparent i democràtic. Tots els acords han de servir al interès públic i al nostre futur comú.

2. Que és el TTIP?
 
El TTIP és un acord de gran abast que s'està negociant actualment entre la Comissió Europea (en nom dels Estats membres de la Unió Europea -UE) i el govern dels Estats Units (EUA). No es tracta de les barreres al comerç com els aranzels, que ja són en general molt baixos entre la UE i els EUA. Es centra sobretot en els reglaments, normes, drets corporatius i garanties d'inversió. El TTIP té com a objectiu, suposadament, facilitar la inversió directa i l'eliminació d'obstacles burocràtics innecessaris per a l'accés al mercat per a les empreses d'ambdós costats de l'Atlàntic.

Tanmateix hi ha proves -provinents de les empreses i la indústria que està participant d’alguna manera a les negociacions- que revelen que l'enfocament sobre les barreres no aranzelàries i la convergència de la reglamentació entre ambdues parts s'està utilitzant per impulsar la desregulació, una visió dels drets de propietat intel·lectual que només fomenten monopolis, i una carrera per igualar drets i estàndards a la baixa. Els pretesos beneficis econòmics no tenen fonament i, en qualsevol cas, són marginals per a la societat en general, fins i tot en el cas que fos cert el que expliquen els defensors de l’acord al respecte. Més aviat tot indica que els objectius de l’acord amenacen importants drets adquirits en les llargues lluites democràtiques i els interessos socials de la ciutadania de la UE, dels EUA i de la resta del món.


Les negociacions s’estan fent a porta tancada, sense una consulta pública efectiva. Els parlaments nacionals no són informats sobre els detalls dels textos de negociació de la Comissió. Els fragments d'informació que han estat publicats -o filtrats- plantegen considerables preocupacions.

3. Quines són les nostres preocupacions?

• La manca de transparència i de procediments democràtics, el que fa impossible per a la ciutadania i la societat civil seguir les negociacions per tal de garantir que els interessos públics estan sent protegits. Actualment aquestes negociacions estan molt esbiaixades: grups de pressió empresarials tenen accés privilegiat a la informació i oportunitats per influir en les negociacions.

• El capítol proposat sobre protecció d'inversions i en particular la inclusió d'una disposició sobre el mecanisme de Solució de Diferències Estat-Inversor (ISDS). Els ISDS donen als inversors drets exclusius per demandar als estats quan considerin que alguna decisió democràtica -realitzada per institucions representatives i per al interès general- es considera que pot tenir impactes negatius en els seus guanys presents o futurs. Aquests mecanismes es basen en judicis fora dels tribunals nacionals. Amb això soscaven els sistemes legals de les nacions i de la UE, així com la sobirania democràtica de la societat per a la formulació de lleis i polítiques d'interès públic.

• La creació de noves estructures de governança antidemocràtiques i procediments que tenen com a objectiu "harmonitzar les regulacions" com el proposat Consell de Cooperació Regulatòria. Aquestes estructures farien que les decisions preses en el marc del TTIP serien constantment pressionades en secret per buròcrates no electes i grans lobbies empresarials. Aquestes estructures no democràtiques amenacen amb rebaixar importants normes i regles dissenyades per a la protecció dels interessos públics, o prohibir futures millores, independentment de la seva necessitat i del mandat públic. També ens preocupa l’objectiu d'enfortir la protecció dels "drets de propietat intel·lectual", que, tal com està plantejat, ataca alguns dels nostres drets bàsics com la salut, l'educació, la cultura i la llibertat expressió.

4. Demandes i objectius compartits: 

Sobre la base dels valors de la solidaritat internacional, la justícia social i la sostenibilitat ambiental i el respecte de tots els drets humans, treballem amb els nostres aliats als EUA i en altres parts del món i exigim:


a) Transparència immediata: s'han de fer públics els textos de negociació de la Comissió, així com tots els documents de negociació per permetre un debat públic obert i crític sobre la TTIP i el CETA.

b) No al ISDS: Ens oposem a aquests mecanismes de solució de discrepàncies estat-inversor i mantenim amb fermesa la sobirania de les nostres societats i dels nostres pobles per a la presa de decisions en la defensa i millora del interès públic i el be comú per sobre dels interessos privats.

c) No al Consell de Cooperació Regulatòria: tota la regulació de les operacions comercials, les condicions del comerç i l'establiment d'estàndards de producció del producte i ha d'estar en mans dels òrgans i processos controlats democràticament.

d) No a la desregulació i a la rebaixa dels estàndards de protecció i al servei del interès públic: el nivell de les normes socials i laborals, dels consumidors i de la salut pública, la protecció del medi ambient, incloent la regeneració dels nostres recursos naturals, el benestar animal, les normes sanitàries dels aliments i les pràctiques agrícoles ambientalment sostenibles, l'accés a la informació i a l'etiquetatge, la cultura i la medicina, la regulació del mercat financer, així com la protecció de dades i altres drets digitals s'han de millorar, i no "harmonitzar" fins al més baix comú denominador. El reconeixement mutu d’estàndards no és acceptable en la mesura que soscava els nivells de protecció acordats democràticament. Cal garantir que s’aplicarà el principi de precaució.

e) No existeix pitjor desregulació que la privatització dels serveis públics. Defensem l’accés universal a una educació de qualitat, a l'atenció a la salut i altres serveis públics com a instruments per a sostenir la reproducció social de la vida i com una contractació pública que promou l'ocupació local i les economies locals, la discriminació positiva, el tercer sector o economia social, l’economia sostenible, la cura de les persones i al servei del interès públic. 

En aquest sentit cal tenir present que els efectes de la privatització dels serveis públics en diferents àmbits tenen un especial impacte en les condicions de vida i de treball de les dones.

f) La promoció de pràctiques d'agricultura sostenible amb el medi ambient i la protecció de la petita agricultura familiar.

g) Les institucions públiques han de mantenir el poder polític i les estructures necessàries per protegir certs sectors sensibles i salvaguardar les normes importants per a la nostra qualitat de vida. Les normes laborals i ambientals internacionalment acordades han de ser respectades. La violació contínua de les normes del treball ha de ser objecte de sancions.

Finalment defensem la construcció d’unes relacions i polítiques comercials entre els nostres pobles que posen en primer lloc les persones i el planeta, garantint:


• els drets humans universals i inalienables de totes les persones, inclosos els drets a una alimentació adequada, aigua, salut, drets sexuals i reproductius, integritat física i psíquica, vestit, habitatge, educació, protecció social, mobilitat, cultura, oci i a un medi ambient net;

• un treball decent, que permeta a la gent viure una vida digna, incloent una renda adequada i els drets laborals;
 
• el reconeixement del treball reproductiu i de cura, dels treballs informals de servei a les persones i a la comunitat Garantir una redistribució equitativa i una reorganització socioeconòmica, de forma que no recaiguen gairebé en exclusiva en les dones les tasques del benestar quotidià, així com la igualtat de salaris per a homes i dones;



• una transició a una economia de baixes emissions de carboni. que no es base en un consum excessiu, sinó en l'ús social i ecològicament responsable dels recursos, i que permeti una vida digna sense posar en perill el suport d'altres persones, generacions futures, així com de l’agricultura, de la flora i la fauna;



• aconseguir una democratització significativa en tots els nivells de presa de decisions;



• la lluita contra la pobresa i l’establiment de noves relacions de solidaritat i equitat entre homes i dones i amb les persones d'altres regions i el respecte dels drets de les persones refugiades i migrants;



• l’augment global del nivell de benestar econòmic, social i ambiental.