23 d’abril de 2014

Fracking sense límits, o com el tractat transatlàntic és una amenaça per al medi ambient i el clima.





Preparat per: Natacha Cingotti (Friends of Earth Europe), Pia Eberhardt (Corporate Europe Observatory) Timothé Feodoroff (Transnational Institute), Antoine Simon (Friends of Earth Europe), Ilana Solomon (Sierra Club)
Amb la col·laboració de: Maxime Combes (ATTAC France), Paul de Clerck (Friends of Earth Europe), Peter Fuchs (Powershift), Pietje Vervest (Transnational Institute)
Traducció: David Hervás (Attac País Valencià)
 
                               english          français         español         deutsch



L’acord comercial que s'està negociant actualment entre la Unió Europea (UE) i els Estats Units d’Amèrica (EUA) amenaça la capacitat dels Governs per protegir a les comunitats, la població i el medi ambient de noves tecnologies perilloses com el fracking.

El Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (conegut som TTIP per les sigles en anglès de Transatlantic Trade and Investment Partnership) abasta un gran ventall de temes i sectors, entre els quals hi ha la seguretat alimentària, els productes transgènics, els productes químics tòxics, els combustibles altament contaminants i la protecció de dades. Les converses amenacen amb minvar o erosionar salvaguardes acordades democràticament i establertes per protegir l'ambient i les persones en benefici dels guanys de les grans empreses.

Capítol sobre inversions de el TTIP: protecció de les inversions i amenaça a la democràcia

El TTIP amenaça amb atorgar més drets a les empreses, a través d'una clàusula que contempla la denominada ‘solució de controvèrsies entre inversors i Estats’ (ISDS en anglès; també coneguda com a ‘solució de diferències entre inversors i Estats’). En cas que s'incorpore a l'acord, permetrà a les corporacions reclamar una indemnització per danys i perjudicis davant tribunals que funcionen a porta tancada o ‘panells arbitrals’ si consideren que els seus guanys s'han vist negativament afectats per qualsevol canvi en les normes o polítiques d'un país. Això representa una amenaça per a les lleis acordades de forma democràtica i concebudes per protegir a les comunitats i l'ambient.

Les companyies que denuncien que les seves inversions – incloses les expectatives de beneficis futurs– s'han vist afectades a causa d'un canvi de les polítiques del Govern tindrien dret a reclamar una indemnització a través de tribunals internacionals privats. Qualsevol companyia nord-americana (o amb una filial en els EUA) que inverteixi a Europa podria recórrer a aquests importants drets reservats als inversors per exigir que les hi compensi per futures prohibicions del fracking o un altre tipus de normes entorn d'aquesta pràctica. Aquests tribunals no formen part del sistema judicial convencional, sinó que s'estableixen de forma específica per dirimir casos d'inversió. Els àrbitres solen mostrar una marcada preferència pels inversors1 i manquen de coneixements especialitzats sobre el nostre clima o el fracking. Les empreses ja estan usant els acords d'inversió existents per reclamar danys i perjudicis als Governs, i al final són els contribuents els que acaben pagant la factura.

La solució de controvèrsies inversor-Estat suscita cada vegada més polèmica, entre altres coses perquè companyies mineres i energètiques l'estan usant per a qüestionar  polítiques públiques. Per exemple, el gegant suec Vattenfall està exigint més de 3.700 milions d'euros al Govern alemany en concepte d'indemnització després que el país votés a favor d'eliminar progressivament l'energia nuclear2; Pacific Rim, una companyia minera amb seu a Canadà, està reclamant 315 milions de dòlars de compensació a El Salvador després que el Govern d'aquest país li negués una llicència per desenvolupar un projecte d'explotació d'or amb conseqüències potencialment devastadores3; i la companyia Lone Pine Resources ha demandat a Canadà i li exigeix 250 milions de dòlars canadencs per haver dictat una moratòria sobre el fracking a la regió del Quebec.

L’alarmant precedent de Lone Pine contra Canadà

Companyies d'energia i gas estan reclamant drets sobre les grans conques de gas d'esquist de Canadà. Es calcula que la conca de Utica, que jeu sota la vall del riu Sant Llorenç al Quebec, conté més de 5 trilions de metres cúbics de gas natural.

Però la resistència pública al fracking, així com la creixent evidència de la contaminació de l'aigua, va convèncer al govern de Quebec d'imposar una moratòria sobre aquesta activitat al juny de 2011, de manera que es va prohibir perforar sota el riu Sant Llorenç fins que es completés el pertinent estudi d'impacte ambiental. Es van revocar tots els drets miners, incloses les llicències de la companyia de petroli i gas Lone Pine Resources. En 2012, la moratòria es va estendre a l'exploració i desenvolupament de gas d'esquist en Quebec.

Lone Pine Resources va anunciar la seva intenció de qüestionar la legalitat de la moratòria. Però en lloc de fer-ho davant un tribunal canadenc, l'empresa, amb seu a Canadà, està usant la seva filial nord-americana en Delaware per presentar la demanda a l'empara del Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (conegut com NAFTA per les 9 sigles en anglés de North America Free Trade Association), al que solament poden recórrer les empreses dels EUA i Mèxic. L'empresa està reclamant a Canadà 250 milions de dòlars canadencs més interessos en concepte d'indemnització4

Lone Pine sosté que la moratòria de Quebec és “arbitrària, capritxosa i significa la revocació il·legal del valuós dret d'explotar gas i petroli”. L'empresa afirma que el Govern va actuar “sense un propòsit públic definit”, encara que la moratòria és sol temporal, fins que s'estudien degudament els impactes ambientals. Milos Barutciski, un advocat del bufet Bennett Jones que representa a Lone Pine, descriu la decisió com una “acció administrativa capritxosa que es va prendre per motius merament polítics, que és exactament contra el que se suposa que protegeixen els drets del NAFTA als inversors”5.

Pot ser que semble increïble, però segons el NAFTA, el dret de Lone Pine a obtenir guanys és més important que el dret a l'aigua neta o el dret de les comunitats a oposar-se a projectes extractius destructius com el fracking.

La creixent resistència al fracking als Estats Units

La pràctica del fracking als Estats Units està molt estesa. La indústria del gas i del petroli ja està emprant el fracking – o pretén fer-ho – en 31 estats del país, on ja hi ha més de 500.000 pous actius de gas natural. Els estats on més es practica el fracking són Pennsylvania, Ohio, West Virginia, Oklahoma i Texas.

El fracking i la producció de gas natural estan escassament regulats, tant a escala federal com a local. A escala federal, la indústria del petroli i el gas estan exemptes de les set lleis ambientals fonamentals, com la Llei sobre Seguretat de l'Aigua Potable, la Llei de l'Aire Net i la Llei d'Aigua Neta.

El fracking és un procés intrínsecament perillós, per la qual cosa la manca de regulacions efectives equival a una recepta per al desastre per a les comunitats i el medi ambient. Milions de nord-americans viuen, treballen i van a escola prop de pous i canonades de gas natural. Cada vegada existeixen més proves que la producció de gas, inclòs el fracking, i l'eliminació de residus, està contaminant l'aigua potable, l'aire i els sòls, destruint el clima i provocant terratrèmols .Com a resultat, comunitats de tots els EUA estan sofrint, entre uns altres, greus riscos i impactes per a la salut.

A escala local, l'oposició generalitzada al fracking impulsada per grups de base ha portat al fet que cents de ciutats i pobles de tot el país aproven normes que imposen prohibicions o moratòries sobre el fracking.

Donada la necessitat de protegir a les comunitats nord-americanes, és de vital importància que el TTIP no afeblisca les iniciatives tendents a endurir les regulacions per a la indústria del gas natural, que cerquen tancar els buits legals existents, i que estableixen prohibicions i moratòries sobre el fracking.

Europa: la ciutadania diu ‘no’ al fracking.

L'oposició pública al fracking s'està propagant per tota Europa a mesura que la gent va prenent consciència dels seus riscos potencials. Hi ha un sentit de desconfiança creixent entre els ciutadans i les ciutadanes, i indicis de resistència en tots els països europeus on s'ha proposat o s'ha començat a desenvolupar ja la pràctica del fracking6. Diversos Governs han respost a la preocupació pública amb moratòries, prohibicions de fet o amb regulacions ambientals més severes.7

Encara que s'han realitzat algunes exploracions en el Regne Unit, Polònia i Romania8, França i Bulgària han imposat prohibicions al fracking i altres països han suspès temporalment les activitats entorn d'est. Àustria i Lituània, per la seva banda, han enfortit els seus marcs normatius.

Companyies que lluiten contra les prohibicions al fracking a Europa

Poderoses corporacions estan lluitant constantment contra els intents de regular el fracking en la UE i els seus Estats membres. En 2011, després que el fracking es prohibira a França, es van suspendre les llicències de la companyia nord-americana de gas i petroli Schuepbach i de la transnacional francesa Total. Ambdues companyies van interposar, per separat, demandes contra l'Estat francès per recuperar les seves respectives llicències. Total ha senyalat que respectarà la legislació francesa i no usarà el fracking. Les dues causes s'estan cursant en els tribunals francesos. Schuepbach també ha denunciat que la prohibició francesa sobre el fracking és inconstitucional. No obstant això, el Consell Constitucional francès va fallar en contra de la companyia, sostenint que la prohibició representa un mitjà vàlid per protegir l'ambient.

Les empreses energètiques tenen posades les seues esperances en que els tribunals ordenen que s'aixequin les prohibicions que pesen sobre el fracking. La inclusió d'un mecanisme de solució de controvèrsies inversor-Estat en el TTIP els podria proporcionar una eina jurídica més –i en alguns casos una segona oportunitat– per qüestionar la posada en pràctica de polítiques d'interès públic.

El mecanisme de solució de controvèrsies inversor-Estat: el pla B dels gegants de l'energia per vèncer la resistència al fracking

S'espera que en el capítol sobre inversions per el TTIP es contemplen drets de gran abast que beneficien als inversors estrangers i que podrien perjudicar les decisions dels Governs de prohibir o regular el fracking. Les companyies nord-americanes amb inversions a Europa podrien denunciar directament les prohibicions o regulacions davant tribunals internacionals privats.

Això significaria deixar el camí obert a potencials demandes per milions d'euros en indemnitzacions que haurien de  ser pagades, en última instància, pels contribuents europeus. Les companyies de la UE que inverteixen en els EUA també podrien qüestionar les regulacions federals o locals sobre el fracking.

El mecanisme de solució de controvèrsies inversor- Estat està sent cada vegada més utilitzat per companyies mineres i energètiques per qüestionar polítiques públiques en matèria de medi ambient, salut pública i altres àrees, i que les empreses consideren que perjudiquen el valor de les seves inversions, és a dir, dels seus guanys previstos.

El cas Lone Pine és alarmant en demostrar com els Governs poden ser vulnerables a les controvèrsies inversor-Estat relatives al fracking i a altres projectes controvertits d'energia i mineria. Les companyies que pretenguin extreure combustibles fòssils no convencionals a Europa podran impugnar mesures preses en interès públic sempre que tinguin una filial en els EUA.

Moltes empreses energètiques, com Chevron i Conoco Philips, estan involucrades en projectes per extreure combustibles fòssils no convencionals a Europa. Les companyies que tinguen inversions en els EUA i amb una filial en un país de la UE tindrien els mateixos drets. Un mecanisme de solució de controvèrsies inversor-Estat com el proposat en el TTIP posa a les comunitats d'Europa i els EE.UU en situació de risc, i soscava la capacitat dels nostres Governs per regular i prohibir pràctiques perilloses com el fracking.

Les indústries que contaminen estan pressionant per aconseguir drets corporatius especials

No és d'estranyar que gegants de l'energia com l'empresa nord-americana Chevron estiguen pressionant perquè el TTIP incloga “un capítol de sobre inversions de primera categoria”. L'empresa, que és assessora oficial del Representant Comercial dels EUA, va centrar tota la seva resposta9 a la consulta del Govern sobre el TTIP en el tema de la protecció d'inversions; “un dels temes més importants a nivell global”, segons els seus propis termes. Chevron està lliurant una controvertida batalla d'arbitratge contra Equador, tractant d'evitar l'haver de pagar 9.500 milions de dòlars per netejar la contaminació producte de la perforació petroliera en la selva amazònica, com ho va ordenar un tribunal equatorià10. El cas ha estat titllat de “notori ús indegut”11 de l'arbitratge d'inversions per eludir la justícia. Segons la companyia, el capítol de protecció d'inversions del TTIP ha d'obligar als Governs a “abstenir-se de soscavar les legítimes expectatives de les empreses basades en les seves inversions” .

El missatge de Chevron als negociadors comercials dels Estats Units

Si Chevron se surt amb la seva, les empreses que estan explotant combustibles fòssils no convencionals veurien els riscos de les seves inversions reduir-se gairebé a zero. I si les comunitats afectades s'oposen al fracking o el Govern imposa noves regulacions sobre aquest tema, els contribuents poden acabar pagant la factura.

Les proves demostren que la mera amenaça d'una controvèrsia inversor-Estat pot tenir un efecte desencoratjador per a la voluntat dels Governs de regular, de manera que les corporacions amb la sola l'amenaça d'accions legals podrien acabar amb processos legislatius. Els països que estan analitzant la viabilitat de projectes d'explotació de combustibles fòssils no convencionals o que manquen de marcs normatius que brinden de una forta protecció es troben en una situació especialment perillosa. I les comunitats que pateixen els impactes sanitaris i ambientals de projectes energètics contaminants no tindran cap dret a defensar-se.

Una carta transatlàntica de drets corporatius

El govern dels EUA i la Comissió Europea semblen decidits a incloure disposicions en matèria de solució de controvèrsies inversor-Estat en el TTIP. El Representant Comercial dels EUA va enumerar “procediments per solucionar controvèrsies entre inversors nord-americans i la UE i els seus Estats membres” com un dels objectius clau quan va presentar el seu informe davant Congrés del seu país12. El mandat de negociació de la UE filtrat inclou detalls respecte a un “mecanisme modern de solució de controvèrsies inversor-Estat” i drets de gran abast per als inversors13.

Disposicions similars s'inclouen en l'acord comercial entre la UE i Canadà (CETA, Canada Europe Trade Agreement), que és considerat com una sort d'avantprojecte per el TTIP. Malgrat les negatives oficials14, els drets dels inversors en el CETA posarien en perill les polítiques internes i és probable que desanimen l'adopció de noves regles per protegir el medi ambient i a la societat . Si es ratifica, serà el primer acord paneuropeu que atorga als inversors estrangers drets tan amplis en el marc del dret internacional. Fins i tot si una de les parts ho rescindeix, aquests drets seguirien vigents durant 20 anys. No és sorprendre, per tant, que els especialistes en mineria estiguin elogiant el CETA com un acord “històric” que tindria “importants conseqüències per al sector miner”.15

Riscos que van més enllà dels privilegis als inversors

El fracking ha generat per primera vegada la oportunitat de que els EUA es converteixin en un gran exportador de gas natural. Els Estats membres de la UE, que produeixen poc gas natural, estan àvids d'importar-ho dels EUA I la indústria del gas desitja exportar gas extret en els EUA mitjançant fracking a la UE, on pot cobrar-lo prop de tres vegades més car que en els EUA.

El·TTIP facilitaria les exportacions de gas natural liquat (GNL) dels EUA a la UE. De fet, si en
el tractat s'inclou l'anomenat “tractament nacional per al comerç de gas natural”, el Departament d'Energia nord-americà estaria obligat legalment a aprovar automàticament les exportacions de GNL dels EUA a la UE sense ni tan sols revisar el seu impacte. La UE vol encara més, i busca un accés més ràpid al gas, petroli i carbó dels EUA, proposant uns termes que implicarien que ni els Governs dels EUA i la UE podrien restringir les exportacions de carbó, gas i petroli.

L'augment de les exportacions de GNL podria ser una amenaça per al nostre ambient i clima per diversos motius, entre els quals:

• Més fracking: l'exportació de gas natural fomentarà un augment en la seva producció, que en la seva gran majoria procedirà de fonts no convencionals i, que gairebé sempre requerirà l'ús de fracking.

• Exacerbació del canvi climàtic: el GNL és un combustible intensiu en carboni, amb unes emissions en el seu cicle de vida notablement superiors a les del gas natural. L'energia que es necessita per refredar, liquar i emmagatzemar el gas natural per poder transportar-ho a l'exterior fa que el GNL demande més energia i genere més gasos d'efecte hivernacle que el gas natural comú. D'altra banda, obrir les reserves de gas natural a l'exportació il·limitada augmentarà la dependència dels combustibles fòssils, amb significatius impactes en el clima.

• Consolidació de la infraestructura dels combustibles fòssils i increment de les emissions de metà: les exportacions de GNL exigeixen una gran infraestructura industrial, com una nova xarxa de pous, terminals, plantes de liqüefacció i regasificació, gasoductes i compressors. S'ha descobert que aquesta infraestructura allibera metà, un gas d'efecte hivernacle que és 86 vegades més potent que el CO2 per un període de menys 20 anys16. L'augment en les exportacions, per tant, és probable que provoqui un increment en les emissions de metà i exacerbi el canvi climàtic.

Encara que les conseqüències normatives de tot això són crítiques, en el marc del TTIP els països signataris perdran la capacitat de controlar o gestionar els nivells d'importació de gas natural, consolidant una dependència encara major dels combustibles fòssils en els EUA i la UE.

Conclusió: no als drets excessius per a les corporacions en al TTIP

L'acord comercial transatlàntic va més enllà dels assumptes comercials tradicionals. Podria tenir conseqüències serioses per a les regulacions en pro del interès públic i del medi ambient. Això resulta encara més preocupant perquè el TTIP està concebut com un model per a futurs acords de comerç i inversió, que corporacions transnacionals com Chevron esperen replicar a escala global.

Les operacions per extreure gas i petroli són inversions de risc que poden tenir impactes irreversibles en les comunitats locals i el medi ambient. És el deure dels Governs protegir la seua ciutadania d'aquests impactes, i garantir que les empreses paguen les indemnitzacions corresponents en cas que es produeixin danys. Atorgar als inversors drets especials o excessius té l'efecte contrari, ja que implica que el risc de la inversió es traspassa als contribuents i a la societat. Els Governs podrien veure's obligats a compensar a les companyies per decisions preses per protegir a la ciutadania i al medi ambient.

La batalla que està tenint lloc entorn de la regulació del fracking brinda un clar exemple del que està en joc. Els tribunals internacionals d'arbitratge ja s'estan emprant per qüestionar la moratòria del fracking en Québec. I és molt probable que, de ser inclosos en els acords comercials entre els EUA i la UE i entre Canadà i la UE, el mecanisme de protecció d'inversions es podrà utilitzar per denunciar noves prohibicions del fracking a escala nacional i local.

Sembla increïble que governs sobirans estiguin disposats a cedir els seus poders normatius a tribunals d'inversions, permetent d'aquesta manera que les empreses discuteixin les decisions preses de forma democràtica amb l'objectiu de protegir a les comunitats i al medi ambient. L'entusiasme pels acords comercials que contenen les esmentades clàusules –i el creixent ús d'aquestes per part de les companyies– demostra que el risc és real.

Cal oposar resistència a aquestes ofensives per evitar catàstrofes ambientals i crisis climàtiques, així com per defensar la democràcia. El primer pas consisteix a lluitar contra la inclusió del mecanisme de solució de controvèrsies inversor-Estat en els acords comercials entre la UE i els EUA i Canadà.



Aquest informe és fruit de la col·laboració entre ATTAC France, Blue Planet Project, Corporate Europe Observatory, Friends of the Earth Europe, Powershift, Sierra Club i Transnational Institute.

 NOTES:






6 Segons una enquesta del Eurobaròmetre de gener de 2012, “el 74% dels europeus estaria preocupat si al lloc on viu se implantara un projecte de extracció de gas de esquist”, (http://ec.europa.eu/public_opinion/archives/flash_arch_360_345_en.htm#360)
Segons la Consulta Pública Europea 2013 organitzada por la Comisió Europea, el 64% de les persones enquestades opina que els combustibles fòsils no convencionals “no haurien de desenvolupar-se a Europa en absolut”, http://ec.europa.eu/environment/integration/energy/pdf/Shale%20gas%20consultation_report.pdf

7 Com França, Bulgària, Alemània, Irlanda, República Txeca, Dinamarca, Països Baixos, Àustria i Lituània.






13  Resposta de la xarxa Seattle to Brussels a les suposadess reformes de la DG Comerç en l'àmbit de la solució de controvèrsies inversor-Estat, http://www.tni.org/article/s2b-refutes-european-commissions-defense-controversial-investor-state-dispute-settlement?context=70931




 ATTAC Castelló no se identifica necesariamente con los contenidos publicados, excepto cuando son firmados por la propia organización.