17 d’abril de 2014

Dividits, sense protecció ni dret a la vaga, o com el tractat transatlàntic és una amenaça per als llocs de treball i els drets socials



english                                              français

En octubre 2013, la xarxa Seattle to Brussels (S2B) va publicar un informe sobre el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP ) entre els Estats Units i l’Unió Europea que se està negociant de esquenes a la opinió pública.


Aquest article és una traducció del primer capítol de l'informe, dedicat als efectes sobre els treballadors, on es detallen les amenaces què fan pesar les negociacions transatlàntiques sobre els drets socials.




Dividits, sense protecció ni dret a la vaga

Molta tinta s’ha fet córrer en els grans mitjans de comunicació lloant un acord de lliure canvi entre la Unió europea i les Estats Units que hauria de permetre a les dues potències de una i altra de l’atlàntic sortir del marasme econòmic.

En el seu discurs sobre l’estat de la Unió el 13 de febrer de 2013, el President Obama anunciava: «llançarem les negociacions per una vasta cooperació transatlàntica de comerç i d’inversió amb la Unió europea, perquè un comerç atlàntic lliure i just permetrà crear milions de llocs de treball de qualitat a Amèrica»

Declaracions de les quals el comissari europeu al comerç Karel de Gucht s’ha fet ressò: «Per Europa, els efectes d'aquest acord que provem de concloure haurien de ser de l’ordre de 0,5 a 1% del PIB, amb centenars de milers de llocs de treball creats… Aportarà nous clients pels nostres productors, peces menys cares pels nostres productors i una competència més gran qui farà les nostres empreses més eficaces» [1] 

No obstant això si es consideren aquestes xifres de més a prop, es comprova que els efectes econòmics del TTIP són àmpliament sobreestimats. De fet, no només aquestes promeses en termes de creació de riquesa i d’ocupació no seran probablement complides, sinó que les polítiques de protecció social i el dret laboral, considerades com «barreres no  aranzelàries» al comerç transatlàntic, podrien ser seriosament posats en perill amb l’adopció  de l’acord. 

Previsions de creació de riquesa i d’ocupació exagerades

Fiant-se d’estudis de think tanks finançats per la indústria, la Comissió Europea ha anunciat que el TTIP podria crear dos milions de llocs de treball i augmentar el comerç transatlàntic fins als 120 mil milions de dòlars en cinc anys [2]. Subvencionat per alguns dels més importants actors de la finança (que tenen molt a guanyar amb el TTIP) com Deutsche Bank, BNP Paribas, Citigroup, Santander, Barclays, JP Morgan, el Centre for Economic Policy amb seu a Londres afirma que els guanys per l’economia europea d’un acord transatlàntic se estimarien en 119 mil milions d’euros per any, un guany que gosen traduir en un augment de 545€ per any de mitjana en els ingressos de una família europea de quatre membres [3].

Pel professor Clive George, senior economist de la Universitat de Manchester, que ha realitzat nombrosos estudis d’impacte de les negociacions comercials per la Comissió Europea, aquestes previsions han de ser preses amb la més gran precaució, considerant que «els models econòmics sobre els quals aquests estimacions s’han basat han estat descrits per diversos economistes de renom com "extremadament especulatius"» [4]. George anota que nombroses previsions entusiastes sobre els efectes econòmics del TTIP s’han basat en un creixement del 0,5%, previsió que l’estudi d’impacte de la mateixa Comissió Europea qualifica d’optimista. Segons aquest estudi, és més probable que l’augment sigui de l’ordre de 0,1% és a dir un augment de 0,01% per any sobre un període de 10 anys). Aquest augment, com el professor George ho anota, «és irrellevant, i la Comissió europea ho sap » [5].

En un mateix registre, el departament d’estudi d’impacte del Parlament Europeu ha criticat la metodologia de l’estudi de la Comissió sobre l’acord transatlàntic, per l’absència de «dades quantitatives» necessàries per comprendre l’origen dels resultats, per «una avaluació insuficient dels riscos i inconvenient» lligats a l’acord i per «l’absència de verificació pel que fa a la credibilitat del model emprat, qui sembla basat en hipòtesis idealitzades »[6].

Pel periodista Jens Berger, «els "crims" comesos en nom de l’econometria tenen tant a veure amb la ciència com la meteorologia té a veure amb els budells dels pollastres clorats (NdT : referència als bruixots vudú que llegeixen el futur en les entranyes dels pollastres). Models econòmics cada vegada més complexos es van succeint, semblant fruit del decurs lògic de l’avanç científic, encara que ni són lògics, ni científics. Serà sempre possible de trobar l’"institut" capaç de produir els resultats desitjats via aquest tipus de models.» [7]

Per preveure les conseqüències probables de noves negociacions comercials, el mètode més fiable, segons Clive George, consisteix en considerar les experiències precedents d’acords comercials [8]. Un mètode en efecte més fiable... però del qual els resultats es mostren menys brillants. Perquè si s’analitzen de més a prop els efectes de l’Acord de Lliure Canvi Nord-americà (NAFTA en anglès), que té nombroses similituds amb el TTIP, els resultats són inapel·lables : la creacions de llocs de treball no aparegué enlloc… Va ser  fins i tot el contrari !

Acord de lliure canvi nord-americà : un milió de llocs de treballa destruïts als Estats Units

Quan el NAFTA va ser llançat l'any 1993, el President Clinton prometia la creació de diversos milions de feines, com a conseqüència de l’augment del comerç amb el Canadà i el Mèxic. La Cambra de Comerç dels Estats Units es vanta de que el NAFTA ha permès multiplicar per 3,5 el comerç a la regió (prop de 1200 mil milions de dòlars). Reconeix. no obstant això. que les promeses de creació de ocupació no s’han complert [9]. Segons una anàlisi del Economic Policy Institut, el nombre de feines creades als Estats Units via l’augment de les exportacions no compensa les pèrdues de feines lligades a l’exacerbació de la competència i la importació de productes estrangers. El nombre total de llocs de treballs destruïts s’ha estimat a prop d’un milió (879 280 feines destruïdes), res  aveure amb els 20 milions de llocs de treball  promesos inicialment [10].

Aquest balanç provisional no te en compte la pressió a la baixa salaris dels treballadors nord-americans induïda per el NAFTA que ha contribuït al seu estancament relatiu des de la meitat dels anys 1970. Segons el Centre for Research on Globalization el NAFTA ha permès a les empreses nord-americanes mobilitzar els seus capitals per posar en marxa unitats de producció al llarg de la frontera entre el Mèxic i els Estats Units (de fet els salaris, el dret laboral i les normes mediambientals son més febles del costat mexicà), mentre que les fàbriques tancaven als Estats Units [11]. Allò ha fet possibles beneficis considerables per les grans empreses, però ha conduït a un deteriori de les condicions de treball a ambdues bandes de la frontera. En conseqüència, els treballadors nord-americans han vist imposades baixades salarials mentre que l'atur ha augmentat, i, per altra banda, els treballadors mexicans s'han vist privats de les seues sortides professionals tradicionals i forçats a treballar en condicions pròximes de l’esclavatge a les empreses nord-americanes instal·lades a Mèxic [12]. Segons Jeff Faux, President del Economic Policy Institut a Washington, «l’experiència [del NAFTA] mostra que un vast acord de lliure canvi […] no dona tanta prioritat als aspectes socials i a les condicions de treball com a la protecció dels inversors i financers no és viable». [13]

Sectors sencers amenaçats de reestructuració

Malgrat les modelitzacions optimistes, l’estudi d’impacte de la Comissió Europea indica que com a conseqüència de l’augment del comerç amb els Estats Units, «un xoc inicial és previsible  als sectors més exposats, cosa que hauria de conduir a la seva reestructuració . Per exemple, a sectors com «els productors de carn, de fertilitzants, de bioetanol i de sucre» seran amenaçades per «els avantatges competitius de la indústria nord-americana envers  dels seus homòlegs europeus i les conseqüències negatives a preveure per la indústria europea» [14].

Segons l’estudi, ala producció de màquines elèctriques i d’equips de transport, així com el sector metal·lúrgic i aquells de la fusta i del paper, dels serveis de empreses, de la comunicació, dels serveis personals [15], «podria haver-hi costos d’ajustament substancials i prolongats. És clar que tot i que la ma d’obra ha la possibilitat de desplaçar-se als sectors on la demanda augmenta, hi haurà sectors on les pèrdues de feines seran importants i on els treballadors ho tindran més difícil per recol·locar-se en els sectors en expansió, en particular a causa de la inadequació de les seves competències»[16]. Atenuar tals conseqüències suposaria  prendre en compte mesures socials preventives, però cap mesura d'aquest tipus s’ha previst ni en l’estudi d’impacte, ni en el mandat de negociació. Al contrari, la comissió considera que els ingressos generats per l’acord seran suficients pels Estats per gestionar ells mateixos els danys [17].

No obstant això, hi ha un risc de que regions senceres de la Unió Europea paguen la factura social de la signatura de l’ acord transatlàntic, el que podria augmentar encara més la fractura entre els Estats rics i pobres de la Unió Europea – entre el seu centre i la seva perifèria [18]: els sectors on els Estats Units són el més competitius a l’exportació són precisament aquells on els països de la perifèria tenen interessos defensius  – com l’agricultura. La integració en la Unió Europea (i l’adopció de l’euro) ja ha tingut com a conseqüència una desindustrialització parcial dels països mediterranis [19]. En el període actual, les polítiques macroeconòmiques haurien de tenir per objectiu protegir els ciutadans europeus més aviat que exposar-los a la competència internacional.

La carrera antisocial: menys drets, més d’obligacions per als treballadors

Mitjançant  l’harmonització de les normes i regles entre les dues potències transatlàntiques, es podria posar en perill dret laboral mateix. Els Estats Units s’han negat categòricament a ratificar les normes més elementals en matèria de dret laboral, en el marc de l’Organització Internacional del Treball (OIT), incloent-hi les convencions sobre la llibertat d’associació i de pràctiques sindicals. Al mateix temps, els recents atacs de la comissió europea sobre els salaris, en el marc de la crisi de l’euro, demostren la disposició particularment amenaçadora de la Unió Europea en quan a les normes en matèria de treball [20]. El TTIP podria servir d’instrument per reformar la legislació del treball a Europa, i «harmonitzar-la » amb la dels Estats Units. Aquesta comprèn per exemple una disposició antisindical tristament cèlebre, sota una denominació enganyosa (The Right To Work: el dret a treballar), que restringeix sistemàticament la llibertat d’associació dels empleats– amb conseqüències desastroses pels seus drets [21].

Segons la federació sindical AFL-CIO, la legislació nord-americana ha contribuït a una carrera antisocial entre els Estats  en termes de salaris, de normes de salut i de seguretat, a mesura que els estats es posaven en competició per atreure els capitals [22]. Quan la Comissió Europea anuncia que desitja fer el inventari de la legislació del treball de mena a «reduir el risc de veure la inversió nord-americana disminuir a Europa en benefici d’altres regions del món»[23], hi ha raons per témer que la competició entre els Estats membres de la Unió Europea siga exacerbada per la signatura d’un acord transatlàntic. Després de tot, ¿que no hi ha estat la legislació laboral europea identificada com «barrera no aranzelària» al comerç transatlàntic [24] ?

Així, no són només centenars de milers de llocs de treball els amenaçats per la baixada de tarifes aranzelàries entre la Unió Europea i les Estats Units, sinó també el dret dels europeus a treballar en condicions dignes, a organitzar-se i a defensar-se en una Europa colpejada de ple pel fuet de l’austeritat i de l'atur.

Traducció:  David Hervás.

1] De Gucht, K. An European Perspective on Transatlantic Free Trade. SPEECH/13/178, delivered at the European Conference at Harvard Kennedy School,. 2 March 2013.
[2] European Commission. Independent study outlines benefits of EU-US trade agreement. Memo/13/211. 12 March 2013. http://europa.eu/rapid/press-release_MEMO-13-211_en.htm 
3] Centre for Economic Policy Research (2013). Reducing Transatlantic Barriers to Trade and Investment - An Economic Assessment. Final Project Report. London. http://trade.ec.europa.eu/doclib/docs/2013/march/tradoc_150737.pdf
[4] George, C. and Kirkpatrick, C. (2006) Methodological issues in the impact assessment of trade policy : experience from the European Commission’s Sustainability Impact Assessment (SIA) programme. Impact Assessment and Project Appraisal. 24 (4). pp. 325-334.
[5] George, C. What’s really driving the EU-US trade deal? 8th July 2013. http://www.opendemocracy.net/ourkingdom/clive-george/whats-really-driving-eu-us-trade-deal
[6] European Parliament Impact Assessment Unit (2013). Initial appraisal of a European commission Impact Assessment. European Commission proposal to authorise the opening of negotiations on a Transatlantic Trade and Investment Partnership between the European Union and United States of America. http://www.europarl.europa.eu/delegations/en/studiesdownload.html?languageDocument=EN&file=92710
[7] Berger, J.Freihandelsstudie – Scharlatanerie im pseudowissen- schaftlichen Gewand, 18 June 2013 (Translated from German). http://www.nachdenkseiten.de/?p=17671
[8] George, C. and Kirkpatrick, C. (2006).Op Cit.
[9] The US Chamber of Commerce (2013). NAFTA Triumphant – Assessing Two Decades of Gains in Trade, Growth and Jobs. p. 9. http://www.uschamber.com/sites/default/files/reports/1112_INTL_NAFTA_20Years.pdf
[10] Economic Policy Institute (EPI) (2003). NAFTA – Related Job Losses Have Piled Up Since 1993. http://www.epi.org/economic_snapshots/entry/webfeatures_snapshots_archive_12102003/
[11] Centre for Research on Globalization (2010) The North American Free Trade Agreement (NAFTA) Resulted in Increasing Unemployment in the US. Montreal. Canada. http://www.globalresearch.ca/the-north-american-free-trade-agreement-nafta-resulted-in-increasing-unemployment-in-the-u-s/20444
[12] Ibid.
[13] Faux J. (2011) NAFTA at Seven: Its Impact on Workers in All Three Nations. Washington D.C. http://www.policyalternatives.ca/sites/default/files/uploads/publications/National_Office_Pubs/nafta_at_7.pdf
[14] European Commission (2013) Impact Assessment Report on the future of EU-US trade relations. pp 37-38. http://trade.ec.europa.eu/doclib/docs/2013/march/tradoc_150759.pdf
[15] Ibid.
[16] Ibid. p. 53.
[17] Ibid.p. 47.
[18] EuroMemo Group (2013). The deepening crisis in the European Union: The need for a fundamental change. http://www2.euromemorandum.eu/uploads/euromemorandum_2013.pdf
[19] Ibid.
[20] For an overview of the attacks on social rights in the context of the European review of economic and fiscal policy, see for example  http://euobserver.com/news/32462 and http://euobserver.com/ opinion/120319
[21] Greenhouse, S. ‘States seek laws to curb power of unions’. The New York Times. 3 January, 2011.
[22] See AFL-CIO’s page: http://www.aflcio.org/Legislation-and-Politics/ State-Legislative-Battles/Ongoing-State-Legislative-Attacks/ Right-to-Work-for-Less; and Deakin, S. and Reed, H. (2000). ‘The contested meaning of labour market flexibility’. Social Law and Policy. Oxford.
[23] European Commission (2013). Impact Assessment of TTIP. p. 52. http://trade.ec.europa.eu/doclib/docs/2013/march/tradoc_150759.pdf
[24] Ecorys (2012). ANNEXES – Non-tariff measures in EU-US trade and investment – An economic analysis. Final Report. The Netherlands. p. 45. http://trade.ec.europa.eu/doclib/docs/2009/december/tradoc_145614.pdf

ATTAC Castelló no se identifica necesariamente con los contenidos publicados, excepto cuando son firmados por la propia organización.